Rajoy; “España no necesitará ningún rescate pero lo de Grecia es muy negativo”
Rafael del Barco Carreras
Barcelona 11-05-2011. Frases para temblar. Y no ya como inversionistas, sino como empleados, trabajadores, pensionistas o parados, que estamos y nos sentimos en manos de verdaderos desquiciados.
Y no por la frases, perdonables en campaña electoral, sino porque esta peculiar Democracia “made in Spain” se ahoga en el estercolero creado por su Casta Política. ¡Toda la Casta Política!
Ayer el Congreso de los Diputados deniega los fondos de competitividad por los votos en contra de los 25 diputados del PSC, Partido Socialista de Cataluña, que hace unos días los habían votado en el Senado. ¿Disciplina de voto o temor a la pérdida de sus sueldos y prebendas dependientes de su pertenencia al Partido? Aquí no votan ciudadanos, votan empleados de la Política a los que su líder puede despedir. Los votantes, los ciudadanos que en este caso pedían a sus representantes del PSC que votaran la aprobación, poco importan, ¡ni pinchan ni cortan! más allá de un inútil voto.
No voy a opinar si esos fondos son legales, o se legislaron y antes se anticiparon según los intereses del PSOE, ni siquiera si en el Congreso se repartía la piel de un oso que no se va a cazar, ¡no hay dinero para repartos!, sino la de una estructura política, un Régimen, que ante la situación de Crisis ¡y la que nos espera! no solo no es válido ni operativo sino pernicioso. Un Régimen óptimo para el reparto y Corrupción, para la Burbuja Inmobiliaria, pero en total descrédito y operatividad para encauzar los desastres que se están encadenando y en aumento.
En cuanto a Cataluña estoy convencido que esos 1.450 millones de euros son otro “chuculata del lloru” o “pancarta política”, que lejos de los repartos prometidos, y de que si evitarán “ratalladas”, o se distribuirán en créditos a las medianas y pequeñas empresas, cubrirían alguna nómina oficial o uno de tantos desaguisados o estafas que pululan por el ambiente.
En el mejor de los casos la Crisis pudiera dejarnos un cambio de Régimen además de una deuda pública y financiera que sumadas Grecia Portugal e Irlanda dejan en ridículo, como quedan en ridículo los métodos con que esos países la crearon.
Ayer le daba vueltas a las hipotecas sobre pisos con aluminosis (habitadas archiconocidas semi ruinas de imposible rehabilitación por la degradación del cemento de los años 1960, 70 y más) de Trinitat Vella y Nova (de las que aun no he escrito porque es tan pringoso que da ¡miedo!), y leo en el artículo de mi amigo de SALVEM CAN RICART (ver enlace en www.lagrancorrupcion.blogspot.com) los cimientos y desarrollo de la gran estafa inmobiliaria en Barcelona, DIAGONAL MAR, desde el punto de vista de los que la han sufrido y sufren, y está claro el porqué se necesitan esos miles de millones de euros… repito, la perpetuación de la nefasta “clase política” y enterrar sus estafas.
Para quien siguió las elecciones del 2008 es cómico leer; Zapatero: "No engañé con la crisis, es auténticamente una falsedad radical"
Y no tan cómico; “Catalunya es, con 411 casos, la comunidad autónoma que más expedientes ha presentado
Lunes, 9 de mayo del 2011 - 09:58h.
EFE / Madrid
El número de empresas y particulares que se declararon en concurso de acreedores (la antigua suspensión de pagos) ha registrado un nuevo récord en el primer trimestre del año al situarse en 1.803, un 5,9% más que en el mismo periodo del 2010.”
... y terrible…
“Libertad digital LA GENERALIDAD INFLÓ SALARIOS
Investigan los sobresueldos millonarios de la Agencia de Memoria Histórica
Todavía siguen conociéndose escándalos del ya extinto tripartito catalán. Ahora la Sindicatura de Cuentas investiga el sobresueldo de una agencia pública…”
o…
“EL PERIÓDICO EN EL NUEVA ECONOMÍA FÓRUM
Mas-Colell avisa de que el aumento de costes financieros equivale a "toda la obra social de las cajas"
El 'conseller' de Economia subraya que para el Govern "lo prioritario es acabar con la deriva creciente del endeudamiento"
Lunes, 9 de mayo del 2011 - 10:40h”
DE "SALVEM CAN RICART"
Comissió d'investigacions periodístiques de l'associació veïnal de Can Ricart.
Poblenou, Maig de 2011.
dimarts 10 de maig de 2011
Que ha passat en Diagonal Mar?
Es fa difícil entendre com ha estat possible que el Fòrum 2004 amagués la prostitució del terme "benefici públic" : Qui ha fet de "macarra" i qui de "madamme de bordell" ? Qui ha venut llur "virginitat ideològica" al millor postor?
No són preguntes de fàcil resposta. Amb prou feines veiem la punteta del iceberg contra el que ha colisionat el transatlàntic barceloní. Mentre l'aigua ens arriba fins el coll, l'orquestra consistorial continua interpretant la marxa discotequera, tot pretenent que tripulants i passatgers ballem al so que toquen.
Començarem a lligar caps, resumint la història d’una empresa que inicia la seva singladura amb l’activitat de construir cases i pisos i acaba implicada en un dels majors escàndols de corrupció urbanística dels darrers temps a Catalunya.
Josep Casamitjana Puiggròs, pare de l’actual gerent d’Espais Lluís Casamitjana Serraclara, ja va protagonitzar als anys 60 barbaritats urbanístiques i ecològiques a Cerdanyola del Vallès com el polígon Banús, els pisos de Santa Rosa o blocs d’habitages a Les Fontetes. Sobre aquest fosc passat es pot trobar més informació a http://books.google.com/books?id=eZ6vDX8npYEC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=Josep+Casamitjana+Puiggr%C3%B2s&source=bl&ots=lmrIgPUtdh&sig=Vr08lAYUtpwkMnKXlVlR0Qjxdog&hl=ca&ei=AtW3Te6sG8W7hAe96ICGDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBUQ6AEwAA#v=onepage&q=Josep%20Casamitjana%20Puiggr%C3%B2s&f=false , que és un extracte del llibre de Josep Lluís Negreira Verjillos, “Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista (1966-1976)”.
Si Casamitjana pare ja donava prioritat a l’enriquiment per sobre de qualsevol consideració ètica, Casamitjana fill sens dubte l’ha superat convertint-se en un autèntic jugador de casino i teixint una àmplia xarxa de corruptes complicitats i delictives influències polítiques. A finals de la dècada dels 90, amb l’horitzó del Fòrum 2004 que no tenia altra missió que la de legitimar la mega operació especulativa de Diagonal Mar, Espais Promocions Immobiliàries aconsegueix una porció molt important del pastís del Poblenou. Per dur a terme operacions immobiliàries d’aquesta envergadura, va comptar amb el finançament de Landscape, la filial immobiliària del Banc de Sabadell, i d’APEX 2000, la divisió immobiliària d’Iberdrola. El resultat de tot plegat està a la vista de tothom, mai millor dit atès el reguitzell d’horribles gratacels arrenglerats al litoral barceloní en el límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs.
Un altre polèmic front obert per aquesta insaciable màquina d’omplir de ciment el territori català cal situar-lo entre Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès, el projecte anomenat Centre Direccional que suposa la construcció de milers d’habitatges just al bell mig de la Via Verda, el corredor biològic que connecta els Parcs Naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt. Sobre la importància dels corredors biològics, el Catedràtic d’Ecologia de la UAB i investigador del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals Ferran Rodà ha publicat treballs sobre la cabdal importància d’aquests espais connectors entre Parcs Naturals, es pot consultar un d’específic sobre la Via Verda a http://www.collserola.org/FerranRoda_reflexions.pdf.
Si a Diagonal Mar Espais comptava amb el finançament de les divisions immobiliàries d’Iberdrola i del Banc de Sabadell, per executar la destrucció ecològica del Centre Direccional comptava amb el de Procam, la filial immobiliària de Caixa Catalunya, una dada que es pot considerar greu si es té en compte que Caixa Catalunya suposadament promou els valor ambientals i ecològics mitjançant la seva Fundació Territori i Paisatge. Val a dir que en aquest cas Espais també va poder gaudir de l’inestimable ajut del consistori de Cerdanyola del Vallès, ja se sap que als alcaldes i regidors del nostre país no els costa gaire sucumbir als cants de sirena dels diners del totxo.
Com que tot això no els devia semblar prou, per tancar el cercle calia idear una fórmula que permetés evitar aquest lleig costum de contribuir a la Hisenda Pública, al cap i a la fi per això es van crear aquests entranyables indrets anomenats paradisos fiscals. Si consultem les dades del Registre Mercantil, trobem que Espais té uns accionistes molt curiosos: Schiedamse Vest Beheer NV, Garadice NV i Garadice Limited. El primer i el segon són de nacionalitat holandesa i tenen respectivament el 48,54% i el 39,66% de les accions, curiós en una empresa familiar a on la família manté el control i la gestió de l’empresa, no? Què deuen ser aquests misterioses societats vingudes de les fredes contrades del nord d’Europa? Ens atrevim a deduir que són societats pantalla que serveixen per desviar beneficis als paradisos fiscals i evitar que tributin.
Malgrat tot aquest cúmul de despropòsits, encara mancava la guinda del pastís, i aquesta va arribar a finals del 2009 amb la sortida a la llum pública de la trama de corrupció urbanística anomenada Pretòria, a on estaven implicats, entre d’altres, dos homes del nucli dur del pujolisme més ranci, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, el Conseller Delegat d’Espais, Casamitjana fill, i el Conseller Delegat de Proinosa Josep Singla Barceló, fill de José Singla Morera, alcalde franquista d’Igualada entre els anys 1957 i 1963. Especialment indigna pel sector de la construcció és la detenció d’aquest personatge anomenat Josep Singla, ja que ostentava els càrrecs de vicepresident primer del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, i membre de la Junta Directiva de la Cambra de Contractistes de Catalunya, a banda de ser el president de la Cambra de Comerç de Kazakhastan a Espanya ( es poden consultar més dades sobre el cas Pretòria a l’article del diari Regió 7 http://www.regio7.cat/anoia/2009/10/29/implicats-shaurien-endut-20-milions-deuros/51889.html).
Però tornant a Diagonal Mar, ens trobem amb que qui recualifica i expropia no és cap empresa privada, sinó l'ajuntament de Barcelona, amb els vots del tripartit i la benedicció de la comissió d'urbanisme. Fonts ben informades ens expliquen que una germana de l'arquitecte en cap, l'Oriol Clos, estava casada amb un dels socis de http://www.msa.cat/planejament_cat.htm l i que fins i tot va arribar a treballar en aquest despatx (en qualitat de soci).
Les conseqüències de tanta promiscuitat politico-empresarial pels afectats del PERI 13 han estat devastadores pel seu patrimoni econòmic i per la seva salut, tan física com mental. En la segona foto veiem en Joan, veí de Diagonal 55, sostenint les actes municipals on es votaren aquests tripijocs. En la tercera imatge, l'escrit que ens ha fet arribar on descriu el cas de la seva família i les tremendes circunstàncies que estan patint des de llavors. Els "negocis" d'Espais els hi han sostret el seu patrimoni, amb la clara complicitat de P.S.C., E.R.C. IxC.....
Els malabarismes a l'hora de justificar el planjament estan encertadament resumits en
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/419843/index.php i no ens entretindrem en desglosar-los. La resta de "marros" en el barri també tenim qui els exposa en http://www.poblenou.org/2011/05/10-anys-despres-el-model-22-al-descobert/ i en http://favb.cat/pdfs/carrer_118/carrer118.pdf hi ha també força xixa.
Acabarem aquest article recomanant seguir un últim enllaç
http://www.lagrancorrupcion.blogspot.com/#uds-search-results
on el nostre amic Rafael s'esplaia a gust amb la Immobiliària Espais, entre d'altres.
Fins aquí uns pocs exemples del que ha generat a les darreres dècades una activitat que hauria de tenir com finalitat principal construir llocs a on els ciutadans tinguin un sostre sota el qual dormir, però que s’ha comprovat repetidament que serveix per molts altres i variats objectius.
Comissió d'investigacions periodístiques de l'associació veïnal de Can Ricart.
Poblenou, Maig de 2011.
a 10.5.11 0 comentaris
